Salut crida a fer un bon ús dels dispositius d’urgències a Granollers

En una localitat com Granollers, que compta amb tota la tipologia de recursos de salut, les urgències no greus es poden resoldre a l’atenció primària -CAP i CUAP- i només les més greus haurien d’arribar a l’hospital. Però les dades diuen que en els darrers dos anys s’ha produït un augment significatiu de les visites classificades com a nivells 4 i 5 de triatge (els de menys complexitat). Entre gener i setembre de 2024 i el mateix període de 2026, aquestes visites han passat de 46.467 a 60.011, un increment de 13.544 visites, equivalent a un 29,1% en dos anys. “Aquest augment genera una pressió addicional sobre el servei, que ha de gestionar un volum creixent de pacients, amb més ocupació dels espais assistencials, més complexitat organitzativa i possibles increments dels temps d'espera -ha constatat Lourdes Gabarró, directora mèdica de l’Hospital Genera de Granollers.

Davant d’aquesta situació, Gabarró avisa que “si volem preservar la capacitat de resposta de les urgències hospitalàries, especialment en situacions greus i molt greus, cal avançar cap a un ús adequat dels serveis sanitaris facilitant que cada persona rebi l'atenció necessària en el lloc més adequat”. Millorar l’adequació de demanda, afegeix, contribuirà a reduir la pressió assistencial, escurçar temps d'espera i facilitar la tasca dels professionals, perquè puguin concentrar els recursos necessaris en els pacients que requereixen atenció hospitalària urgent.

Per la seva banda, Montserrat Torrent, responsable de l'Atenció Continuada Urgent Territorial al Vallès Oriental de l’Institut Català de la Salut, ha subratllat la rapidesa en l’atenció i l’alta capacitat resolutiva del CUAP Granollers. En els primers 9 mesos de l’any el centre ha atès 50.000 visites; amb un temps mitjà entre l’arribada del pacient i el triatge de 9 minuts. I entre que el malalt es triat i finalitza la visita el temps mitjà són 73 minuts.

De les 50.000 visites ateses, només un 6% van haver de ser derivades a l’Hospital General de Granollers. En aquest percentatge s’inclouen sobretot visites dels nivells I, II i III, els de més gravetat. En canvi, les derivacions de visites dels nivells IV i V (els de baixa complexitat) han disminuït en el darrer any, fet que indica que creix la capacitat resolutiva del centre. “Al CUAP podem estabilitzar la situació aguda, iniciar el tractament corresponent i coordinar el seguiment amb el seu CAP de referència”, ha explicat Torrent. “I en aquells casos en què sigui imprescindible una atenció hospitalària, gestionar el trasllat amb ambulància”.

Atenció d’urgències no greus, també als CAP

Cal tenir en compte que tots els centres d’atenció primària, en el seu horari de 8 a 20h, de dilluns a divendres, estan preparats per atendre urgències no greus. Així, des dels CAP es fa una valoració de la persona i s’orienta cap al professional que li podrà donar la millor resposta, ja sigui al mateix CAP o, si fos necessari, al CUAP o a l’Hospital. En aquest sentit, Isabel Recasens, directora del CAP Canovelles, ha destacat que “tots els dispositius d’atenció sanitària formem part del sistema, som vasos comunicants i ens coordinem per garantir que cada persona rebi l'atenció que necessita, en el moment i en el nivell assistencial més adequats”.

D’aquesta manera, si és necessari en funció de la valoració clínica i de la gravetat de cada situació, es pot orientar o derivar les persones cap a altres recursos assistencials. “Si el cas requereix atenció fora del nostre CAP, el derivem al Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) –en cas que requereixi una radiografia o una analítica que no poden esperar, per exemple–. O també, si cal, es podria adreçar a urgències dels serveis hospitalaris”, apunta Recasens.

Què he de fer si no em trobo bé?

En paral·lel a la roda de premsa d’aquest matí, la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, l’Institut Català de la Salut i l’Hospital General de Granollers reprenen aquesta tardor la campanya “No em trobo bé. Què he de fer”, destinada a donar a conèixer els dispositius d’urgències del territori i explica a la ciutadania on s’ha de dirigir en cada ocasió.

De dilluns a divendres, de 8 del matí a 8 del vespre, si una persona no es troba bé pot anar al seu CAP o trucar al 061 i li indicaran quin és el recurs més apropiat per atendre’l.

Fora d’aquest horari, si es tracta d’una urgència no greu ha d’anar al CUAP Granollers. Està obert 24 hores tots els dies de l’any i està preparat per resoldre problemes respiratoris (asma, pneumònies, refredats), suturar ferides, col·locar fèrules de guix, fer sondatges, dur a terme analítiques, radiografies o ecografies i administrar diferents tractaments. També compta amb boxs per tenir els pacients en observació unes hores i té un box d’emergències equipat per estabilitzar malalts en situacions de risc fins al seu trasllat hospitalari. A la zona de Granollers els CAP de Can Borràs (Cardedeu), La Cruïlla (Lliçà d’Amunt), La Garriga i Montornès del Vallès també obren cap de setmana i festius de 8 a 20h. I el CAP Sant Miquel (Granollers) ofereix atenció a urgències pediàtriques els dissabtes, de 8 a 17h.

En casos d’urgències greus la ciutadania d’aquest territori ha d’anar a l’Hospital General de Granollers.