Montmeló recorda les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista

Aquesta commemoració és una oportunitat per recuperar la memòria democràtica del municipi i recordar, amb noms i cognoms, les persones de Montmeló que van perdre la vida, van ser empresonades o van haver d’afrontar processos de repressió durant la Guerra Civil i els anys posteriors.

Morts al front

Tot i que no es té constància de cap víctima mortal a Montmeló com a conseqüència directa dels combats al municipi, diversos montmelonins van morir als diferents fronts de guerra. Entre ells hi ha:

• Jaume Ramón Guash, al front de Catalunya, l’any 1938.
• Bartomeu Guash Castells, al front d’Extremadura, l’any 1939.
• Ramón Roure Fontcuberta, al front d’Aragó, l’any 1937.
• Marcel·lí Simó Puig, al front del Nord, l’any 1937.
• Marcel·li Serracarbassa Fontcuberta, al front de Catalunya, l’any 1939.
• Josep Vila Carreres, al front de Catalunya, l’any 1939.
• Francesc Monclús Arbonès, al front de Catalunya, l’any 1938.
• Albert Sans López, al front de l’Ebre, l’any 1938.
• Celestí Collell Aguilar, al front de Catalunya, l’any 1939.
• Antoni Molins Fontcuberta, al front d’Aragó, l’any 1937.
• Isidre Vendrell Fanés, a la presó-hospital del carrer Tallers (Barcelona) 1939.

Les víctimes de la rereguarda

La violència de la Guerra Civil també va afectar la rereguarda. Durant els primers mesos del conflicte, persones vinculades a Montmeló van ser víctimes de la violència exercida per comitès antifeixistes, en un context de desordre i persecució política i religiosa que es va produir en diferents indrets de Catalunya.

Entre aquestes víctimes hi ha mossèn Josep Maria Martí Esteve. El seu final va ser tràgic: segons consta, mentre es trobava allotjat en un pis de Barcelona, va ser detingut i posteriorment afusellat a Montcada i Reixac.

També va ser afusellat Fèlix Riera Molins, natural de Montmeló, tot i que en aquell moment residia a Santa Maria de Palautordera.

Aquests casos formen part de la història de la rereguarda durant la Guerra Civil i permeten entendre que la violència del conflicte no es va limitar als fronts de combat. La recuperació de la memòria de totes les víctimes, independentment del lloc, les circumstàncies o el moment en què van morir, contribueix a tenir una visió més completa d'aquell període de la història.

La població civil, també víctima de la guerra

La guerra també va afectar la població civil. Els bombardejos sobre municipis de l’entorn van

provocar víctimes entre la població montmelonina.

Marià Feliu Sayol, que va morir en el bombardeig de Mollet de 1939.

Aquests casos recorden que les conseqüències de la guerra van anar més enllà dels camps de batalla i van afectar directament la població civil.

La repressió franquista després de la guerra

Amb el final de la Guerra Civil, la repressió no es va aturar. A Montmeló, com arreu del país, nombroses persones van patir empresonaments, internaments i processos judicials en el marc de la repressió franquista.

Com a mínim, 97 montmelonins van estar presos en camps de concentració, batallons de treballadors i/o presons franquistes entre els anys 1939 i 1946.

A més, 34 montmelonins i montmelonines —32 homes i 2 dones— van ser jutjats en procediments sumaríssims, processos militars que van formar part de la repressió exercida per la dictadura franquista.

Entre aquests casos hi ha els de Martí Iglesias Palau i Joan Brunat Escona, nascuts a Montmeló però que ja no hi residien, i que van ser afusellats al Camp de la Bota l’any 1939. Joan Brunat Escona havia estat alcalde de Parets l’any 1936.

Memòria per preservar el passat

Recordar aquestes persones és també recuperar una part de la història de Montmeló i reconèixer el patiment que van viure moltes famílies durant la guerra i la dictadura.

La memòria democràtica permet preservar el record de les víctimes, donar a conèixer les conseqüències de la violència i la repressió i transmetre a les noves generacions el coneixement d'un període fonamental de la nostra història recent.

Aquest 15 d’octubre, Montmeló recorda les persones que van patir i van perdre la vida durant la Guerra Civil i la repressió franquista. Posar-hi noms i cognoms és una manera de mantenir-ne viu el record i contribuir a preservar la memòria col·lectiva del municipi.

Us hem preparat un recull dels articles apareguts als butlletins del Centre d'Estudis que parlen de la Guerra Civil i us recordem el vídeo que sota el títol "1936-1939. El que no està escrit però va passar" recull el testimoni de montmelonins i montmelonines.

Recull articles sobre la Guerra Civil apareguts als butlletins del Centre d'Estudis Montmeló