Mig segle formant generacions a l'escola Sant Jordi de Montmeló

Pel matí va tenir lloc una visita guiada per l’escola que acollia una exposició de fotografies antigues, al migdia un aperitiu per antics alumnes, a la tarda una festa per als nens i nenes de l’escola i a la nit un sopar de germanor amb música també pels ex-alumnes.

Des del Montmeló Sona de ràdio Montmeló també ens vam voler sumar a aquesta commemoració amb l’emissió d’una taula rodona en la qual van intervenir el director del centre des de 1977 al 1993, Josep Rossich, l’actual directora, Anna Blanch i els ex-alumnes, José Antonio Robles i Marta Galisteo.

Durant la conversa, Rossich va destacar que en aquella època la professió de mestre a l’escola pública estava poc valorada a Catalunya i que molts mestres venien forçosos d’altres comunitats i com es va trobar amb un edifici nou però amb moltes mancances estructurals que van derivar en un tancament a l’ajuntament i amb una vaga: “trigava més temps en millorar les condicions higièniques de l’escola que en qüestions educatives”. Però, que al mateix temps, va coincidir amb un equip de docents molt il·lusionats en el repte  de posar en marxa una escola des de zero: “no teníem ni menjador, ni extraescolars, ni associació de pares. Mica en mica, vam incorporar el teatre, l’esport escolar amb l’handbol i l’atletisme, la revista “El Papagayo” que feien els alumnes de vuitè per pagar-se el viatge de fi de curs, etc”.

Per la seva banda, Anna Blanch assenyala que una de les principals dificultats amb la qual es troba l’escola avui dia continua sent la falta de recursos: “ens trobem amb ratios altes amb molta diversitat a dins de l’aula i voldríem comptar amb més mans professionals”. En l’àmbit pedagògic, “el que busquem és un aprenentatge competencial, centrat en l’alumne, on cada infant s’ha d’entendre com a únic, atenent les seves necessitats especials”. Un dels principals reptes va afegir la directora “és la lluita contra l’individualisme i això s’ha d’aprendre des de l’escola perquè abans d’aprendre qualsevol matèria o contingut el més important és crear ciutadans crítics i amb suficients valors per conviure en societat”.

Tant Robles com Galisteo van tenir paraules d’agraïment del seu pas per aquest centre. Robles ho recordava com “una revolució. Fins a aquell moment, havíem estat repartits per diferents instal·lacions del poble i a sisè ens vam ajuntar també amb les noies perquè llavors anàvem separats. Vaig aprendre la importància del companyerisme”. Per la seva part, Galisteo destacava que “l’escola em va ensenyar el valor de l’empatia i a acollir als companys nous  i fer-los sentir com un més del grup”.