El soterrament: 25 anys de treball actiu

Tot es va iniciar fa vora vint-i-cinc anys amb la baixada a les vies de tren dels veïns i veïnes del municipi i la recollida de signatures demanant el soterrament, que van ser presentades al Congrés amb l'alcalde d'aleshores Manel Ramal i l'exalcalde Roman Ruiz, al capdavant.

Aquesta pressió feta des del municipi, juntament amb la necessitat del Ministeri de portar l'Alta Velocitat a la frontera francesa, va propiciar la signatura amb Adif, el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya del Protocol per la integració urbana del ferrocarril, pel qual els 150 m de calaix en superfície que estaven previstos inicialment, es convertien en un soterrament de 1.500 m.

Posteriorment, l'any 2010 l'alcalde Antoni Guil va signar l'Addenda al protocol d'integració amb els mateixos ens públics, per a fer viable allò que s'havia dissenyat 5 anys abans, però que la realitat econòmica del país, enmig d'una forta crisi, feia inviable.

Aquesta addenda va permetre executar les obres d'urbanització de la Primera fase entre l'estació i l'avinguda Pompeu Fabra a càrrec dels pressupostos d'Adif i deslliurava a l'Ajuntament del deute de 18 M€ per fer front a una part del soterrament de la línia de Rodalies. Tot això mentre es redactava el projecte de la 2a fase de les obres d'integració.

Finalment, després d'anys de reivindicacions demanant que es donés compliment al protocol, en un nou gir d'iniciativa municipal, aprofitant la transferència de fons per a infraestructures des del Ministeri cap a la Generalitat a compte de la Disposició addicional 3a de l'Estatut d'Autonomia, l'alcalde Pere Rodríguez, en reunions mantingudes amb ambdós ens, va aconseguir el compromís que 3,8 M€ d'aquests fons vinguessin cap a Montmeló.

Amb aquesta aportació econòmica, destinada a urbanitzar la llosa ferroviària, el que tenim ara per endavant és un sector urbanístic, el PA-18 -Soterrament del ferrocarril, viable econòmicament i que podrà ser urbanitzat en el seu tercer tram fruit dels aprofitaments recollits al POUM aprovat l'any 2012.

Com hem dit, ha estat un llarg camí el recorregut i dura la feina feta per la cerca d'un objectiu que fa vint-i-cinc anys es podia considerar com a utòpic. En aquest sentit, en la cerca d'objectius impensables i fins i tot improbables, Montmeló ha estat i continua sent un referent. No en va, nombrosos ajuntaments i organismes s'han interessat per l'estratègia traçada per aconseguir de soterrar una infraestructura tan complexa i amb un impacte tan alt com la d'una línia ferroviària.

El secret? La visió estratègica de 4 alcaldes alineats en la cerca d'un objectiu durant més de dues dècades; la capacitat de resiliència dels successius equips de govern als girs sobrevinguts en cada moment i el convenciment d'una ciutadania que té molt clar com vol que sigui el seu poble de demà.