Caducitat i consum preferent: què volen dir i com interpretar-los?

La caducitat és la data fins a la qual un producte és segur per al consum. Passat aquest punt, l’aliment pot contenir microorganismes nocius i suposar un risc per a la salut. Carn picada, peix fresc, ous líquids pasteuritzats, llet fresca o iogurts per exemple. En aquest cas, si s’ha superat la data de caducitat, cal descartar el producte encara que tingui bon aspecte o olor.

En canvi, el consum preferent fa referència a la qualitat de l’aliment i no a la seva seguretat. Després d’aquesta data, el producte pot perdre aroma, textura o sabor, però continua sent apte si s’ha conservat bé. Pasta seca, arròs, llegums, galetes, cafè, oli d’oliva o llaunes de conserva en son un exemple. En aquest cas es poden consumir després de la data indicada sempre que no hi hagi senyals de deteriorament (envàs inflat, olor estranya, color alterat).

Per què és important distingir-les? Segons la Comissió Europea, fins a un 10% del menjar que es llença a les llars ho fa perquè es confonen aquests dos conceptes. Per exemple: Una llauna de tonyina amb la data de consum preferent passada fa un mes encara es pot menjar sense problemes. En canvi, un filet de pollastre amb la data de caducitat superada no s’hauria de consumir en cap cas.

Davant d’un producte amb la data de consum preferent superada, fes servir els sentits: observa, olora i prova una petita mostra. Si tot és correcte, pots menjar-lo amb tranquil·litat. Conèixer aquesta diferència ens permet cuidar la salut i, alhora, reduir el malbaratament alimentari. Si teniu algun dubte sobre aquest tema o d’altres relacionats amb el consum de bens o serveis no deixeu de demanar cita amb la OMIC.