Assumpció de la mare de Déu
La data del 15 d’agost, al bell mig del mes estiuenc per excel·lència, concentra un bon grapat de celebracions festives. Per una banda, és la data en què es celebren moltíssimes festes majors de pobles i viles dels Països Catalans. Això és així perquè tradicionalment aquesta era la data en què s’acabava la feina de la sega als camps. Per altra banda, aquesta data fou l’escollida per l’Església cristiana per fixar la celebració de l’Assumpció de Maria, una de les solemnitats més antigues dedicades a la Mare de Déu i una de les quatre grans celebracions marianes del calendari litúrgic, una festa que recorda la mort i el trànsit del cos i l’ànima de la Mare de Déu fins al regne dels Cels.
A mitjans d’agost se celebrava a l’antiga Grècia i Roma, el culte a Hécate – Artemisa – Diana, ” deessa de la Lluna i Reina del Cel”, a fi d’evitar que enviés les tempestes que tan perjudicials són per a les collites en aquestes dates.
No té base bíblica, ja que és una tradició que fins a l’any 1950 no ha estat objecte de dogma de Fe.
Diuen que quan Jesús, el dia de la seva Ascensió, va pujar al cel, hi va preparar un lloc digne per a la seva mare, Maria, per quan hi arribés. Amb quina delicadesa el devia preparar! Van passar uns anys, i avui va ésser el dia en què celebrem la seva mort i la seva assumpció al cel. Com ens diu l’Església en l’ofici diví: “Avui és el dia gloriós en què la Verge Maria, Mare de Déu, va pujar al cel. Tots la lloem i li diem: Beneïda sou Vós entre totes les dones i beneït és el fruit del vostre ventre”.
L’Església, també en l’ofici diví, diu a Maria: “Reina i Verge mereixedora de tota lloança, entra al palau del Rei etern”.
Maria entra amb tota solemnitat al palau del rei etern. Hi és rebuda pel Pare, com a filla predilecta, per Jesucrist, que esperava la seva vinguda, com a Fill, fruit de les seves entranyes virginals, per l’Esperit Sant, per sant Josep, el seu espòs, que feia anys que ella no el veia, pels patriarques, pel cor dels àngels i per tota la cort celestial. Després de la rebuda de Jesús, la rebuda més solemne ha estat la de la gloriosa Verge Maria.
COSTUMS:
La festa de l’Assumpció arrelà profundament al territori català i ha donat lloc a diverses manifestacions litúrgiques i populars. En primer lloc cal esmentar el costum, encara vigent en moltes esglésies, d’exposar durant la vuitada de la festa, una imatge de la Mare de Déu adormida, col·locada damunt un llit ben guarnit. Tradicionalment l’Assumpció de Maria es representa amb una imatge de la Mare de Déu dormint sobre un llit i per això també es coneix aquesta talla amb el nom de Mare de Déu del Llit, Mare de Déu Morta o Mare de Déu Gitada.
A Mallorca guarneixen els llits de la Maria de Déu amb gran profusió d’alfàbregues, que les dones procuren que seguin ben grosses i rodones. Perquè es fessin ben ufanes posaven al fons del test en què volien plantar l’alfàbrega un sostre de closques de caragol de boca enlaire, i al damunt terra de bosc.
En regar-la els caragols s’omplin d’aigua i mantenien una humitat i una frescor que afavorí en el desenrotllament de la planta. Els voltants del llit semblaven un jardí.
A Cubelles feien una processó que simulava l’enterrament de la Mare de Déu. La Verge Maria estava representada per una noia del poble, que era conduïda en baixarà com si fos morta. Aquesta processó era coneguda com la processó de la Mare de Déu viva. Hom creia que la noia que feia el paper de Mare de Déu trobava bon marit, gaudia d’un bon matrimoni, moria vella i en el seu llit, com la Mare de Déu, és a dir, que no moria de manera violenta.
- Informació de blocs.xtec.cat