Rehabilitació i restauració de les Tres Creus
L’espai de les tres creus que dominen el turó que porta el seu nom, i que són la icona geogràfica dels símbols de Montmeló, s’ha rehabilitat.
El monument del turó de les Tres Creus té un nou aspecte gràcies al procés de rehabilitació i restauració promogut per l'Ajuntament de Montmeló que va començar aquest passat mes de juny. L’actuació tècnica de rehabilitació ha consistit en adequar les tres bases que sustenten les tres creus de ferro originàries de l’any 1967 i que es trobaven en un estat força precari. També s’ha instal·la una tanca de fusta en forma semicircular per limitar l’espai i s’han col·locat dos bancs dins d’aquest perímetre. Per últim s’ha instal·lat un mirador que s’ha de retolar i senyalitzar, per tal de fer molt més immersiva la visita i la passejada per la reserva verda formada pels tres turons: Can Tacó, Raiguer i de les Tres creus
Amb aquesta acció s'assegura la perdurabilitat del monument a més de retornar-lo al seu estat original amb una intervenció respectuosa amb el patrimoni i fent servir tècniques constructives i acabats propis de l'època original de la seva construcció.
Fent una mica d'història, la primera referència que es té de les tres creus el remunta a l'any 1747, on surten dibuixades en un croquis que representa un mapa de Montmeló signat pel geòmetra Mateu Puig. La raó de la seva construcció encara sembla incerta. Hi ha qui diu que era per donar a la muntanya l'aspecte del Calvari bíblic. Altres que diuen que seria el final del Via Crucis dels caputxins de Granollers. També hi ha qui pensa que seria la tomba de tres monges o fins i tot la tomba de tres aviadors de la Guerra Civil. Aquesta última totalment descartada gràcies a la data de fundació del monument.
El cert, però, és que les tres creus de ferro forjat que tenim actualment no són les del 1747, sinó que van ser encarregades l'any 1967 a "Construcciones Cartró". Tota la informació sobre la història de les tres creus la podeu trobar a l'article "La muntanyeta de les Tres Creus" escrit per Maria Antònia Carrasco Martí i Josep Umbert Serra del Centre d'Estudis de Montmeló i publicat en el Butlletí 12 d'aquesta institució.