Les veus del 'Montmeló Sona' després de vacances

Pels seus micròfons, han passat Marina Bach i Montse Comes, coordinadores del grup de terapeutes i del grup de voluntariat de l'Associació 'Sóm Alaire' de Matadepera que ens van comentar que "El cavall és un animal supersensible i va molt bé per treballar la consciència i l'autoconeixement de les emocions. És com un mirall, si tu estàs enfadat, ell també, si estàs content i alegre, ell està tranquil. El que fa és mostrar-te com estàs tu. La hipoteràpia es dona quan el genet es beneficia del moviment tridimensional del cavall que és molt similar a la marxa de les persones i que terapèuticament es tradueix en relaxació."

"La relació amb els cavalls té grans beneficis en la salut de nens i nenes amb autisme, adolescents i joves amb problemes emocionals i diferents tipus de malalties que tenen a veure amb el desenvolupament neuromotor."

Aurora Jordán, veïna de Montmeló i exjugadora de la Selecció Espanyola de Futbol Femení, ens va parlar del futbol femení ara i abans. "Quan vaig decidir dedicar-me al futbol femení professional, en els camps de futbol et deien de tot: que te n'anessis a casa a escombrar o a netejar, que aquesta era la nostra feina. Encara que també hi havia gent que deia que perquè no podíem jugar a futbol, hi havia molt masclisme. Ara les jugadores de futbol femení són més conscients del que fan, tenen una formació que nosaltres no teníem, ara cobren i nosaltres havíem d'aportar diners per fer front a l'equipació, pagar els desplaçaments, etc."

Sobre la situació viscuda recentment ens va deixar ben clara la seva opinió: "S'ha de fer una neteja a fons, canviar completament la direcció de la Federació Espanyola de Futbol perquè no és normal que tractin a les jugadores sense respecte. Ara, el masclisme està en els despatxos."

Ramon Oliver i Eduard Santiago, membres de l'Associació Clàssic Montmeló, van venir per celebrar amb nosaltres el 10è aniversari de la serva entitat i ens van explicar que "Hi ha molta afició a les trobades de vehicles clàssics per part dels amants de l'automoció i del motociclisme. Estem parlant de l'exhibició de vehicles amb una antiguitat mínima de 30 anys, on cada cotxe té la seva història particular. No cal que sigui més o menys mític. És aquest cotxe o moto que el tens guardat a casa, que el neteges, que el fas servir per donar una volta, que el mimes i que fa bastant goig."

Eva Baltasar, escriptora de la trilogia Permagel, Boulder i Mamut, va estar amb el Club de Lectura de la Biblioteca i es va deixar entrevistar per la ràdio: "les protagonistes de les meves novel·les viuen amb incomoditat viure en societat en els nostres temps i jo vull pensar que tenen una mirada lúcida sobre allò que les envolta. On se senten més en pau és quan estan soles. Són dones que de cara al lector són molt honestes, ho expliquen tot, però són dones que els hi costa comunicar-se amb els altres i volen estar més amb si mateixes. I és molt important valorar aquests espais de soledat perquè són els que ens poden acostar, quan no és una soledat patida sinó gaudida, a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Buscant aquelles parts més fosques dels personatges vaig abassegant les meves pròpies parts fosques, les de l'inconscient, les que tenim reprimides, que ens avergonyeixen o tenim amagades. El fet d'anar cap allà em facilita conèixer-me una mica més i l'autoconeixement comporta moltes vegades una catarsi".

A Mónica García, directora de la Fundació Sitges, la vam entrevistar per parlar del Festival de Sitges, "es distingeix perquè és sobretot una pedrera de directors que són els grans protagonistes de les nostres sales. I el que et proporciona és una experiència en directe amb altres persones i sentir la reacció dels altres a la pel·lícula que la veus en un context únic, amb un director, amb un productor o amb un expert que t'explica d'on ve, què significa en la història del cinema. Això, genera una energia que no té la dona una sala de cinema estàndard. Estem parlant d'una experiència molt diferent, que a més a més és col·lectiva, que permet tenir aquesta sensació que estàs dins d'una comunitat a l'hora que gaudint d'una experiència única".

L'Aitor Guerra, que havia estat col·laborador de la nostra emissora, el vam entrevistar com a autor de "Pinchos" un dels relats inclòs en el llibre Víctimes de Halloween, ens va explicar que "Des de molt petit sempre m'ha agradat escriure contes o petites històries sobre el món de la fantasia i el terror. El que m'atreu d'aquest tipus de gènere són les possibilitats que ofereix, que pot incloure des de comèdia, drama o crítica social. Encara que està molt desprestigiat el veig com una forma de parlar d'un món real des d'una forma irreal".
 

• Pots escoltar les entrevistes senceres als darrers programes del Montmeló Sona de Ràdio Montmeló.