3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Parlem d’accessibilitat

Un espai que ha estat dissenyat per a tothom suposa un benefici pel conjunt de la societat, atès que totes les persones som susceptibles de tenir-ne alguna limitació en algun moment de la nostra vida. L’accessibilitat és fonamental per aconseguir una societat basada en la igualtat de drets i d'oportunitats ja que ens dota d'autonomia i ens suposa un mitjà per desenvolupar una vida social activa.

Tots tenim clar que un espai accessible físicament és aquell que té en compte, entre d’altres coses, que les persones que necessiten una cadira de rodes per desplaçar-se han de disposar d’un ascensor i que aquest, a més, ha de tenir la botonera a una alçada adequada. També sabem que, al carrer, posar rampes als passos de vianants i reduir els sotracs del paviment és molt útil per aquestes persones.

A nivell d’accessibilitat sensorial, també ens hem anat acostumant a semàfors que sonen si estan en verd quan s’acosta una persona amb limitacions visuals i ens sembla evident que una persona amb hipoacúsia necessita d’un senyal lumínic que indiqui, per exemple, quan es tancaran les portes d’un tren.

Ara bé, què passa si volem adaptar un entorn per a persones amb persones amb discapacitat intel·lectual? Com fem un entorn més accessible per a les persones que tenen dificultats per llegir, comunicar-se o per entendre símbols abstractes? Aquestes persones s’enfronten sovint a barreres cognitives per accedir a recursos comunitaris com poden ser centres de salut,  biblioteques, centres cívics o inclús caminant per carrers quan no es distingeix molt clarament on termina la vorera i poden passar vehicles.

Un entorn fàcil de comprendre millora les oportunitats de participació comunitària de les persones amb discapacitat intel·lectual i, per tant, la seva integració social. Sembla evident doncs que cal fer un pas més enllà i començar a pensar en l’accessibilitat cognitiva. Amb això ens referim a mesures senzilles com, per exemple, la correcta identificació dels edificis, la senyalització dels seus punts estratègics, la disposició de l’espai intuïtivament,  la col·locació de panells informatius amb lletres clares i fàcils de llegir o la utilització de marques al terra que permetin orientar-se en l’espai.

Adaptar l’espai cognitivament és útil per donar suport a les persones que ho necessiten, que no son només persones amb discapacitat. També pot ser profitós per a les persones que no parlen la nostra llengua o per a gent gran en procés de demència. Tanmateix serà útil  per a quelcom molt important: sensibilitzar al nostre entorn de la diversitat de les persones que convivim a Montmeló, que és un municipi integrador.