Montmelo

Tradicionalment el mes de setembre té un component de retrobament, de reinici, que afecta a la majoria d’àmbits de la societat. El període vacacional que precedeix al setembre havia estat sempre una pausa que permetia “carregar” les piles per afrontar la part final de l’any i encarar el nou curs amb el màxim de força possible.

Enguany,  la pandèmia del Covid-19 ha trastocat totes les previsions i certeses que poguéssim tenir. Ho ha fet abans, amb un confinament i una aturada econòmica sense precedents i després , amb un munt d’incerteses que s’han d’anar resolent una a una i en funció de la situació. No hi ha experiències prèvies que marquin les pautes ni protocols absoluts.

Els ajuntaments com a primeres administracions  a les que  la ciutadania s’adreça som l’assignatura pendent d’ençà la recuperació de la democràcia.

 Mai s’ha resolt el finançament que permeti fer front a les competències pròpies, les obligatòries, i a les impròpies o voluntàries. Quan s’ha volgut contenir el dèficit , la despesa i/o l’endeutament a qui primer s’ha mirat és a les administracions locals. Unes administracions que, menys comptades  excepcions , sempre han fet els deures tot controlant els seus dèficits, reduint l’endeutament i acumulant , fins i tot, romanents positius.

Des del 2013, a més de no tenir resolt  el tema del finançament, els ajuntaments estan encotillats per la Llei 27/2013 de Racionalització i a Sostenibilitat de les Administracions Locals. Una llei amb normes com la “regla de la despesa” , el límit d’endeutament o el període mitjà de pagament, l’incompliment d’una de les quals comportava el càstig dels “ plans econòmics financers”. Uns plans que, en definitiva, perjudiquen els serveis ofertats a la ciutadania perquè limiten la despesa en tots els àmbits.

L’eliminació de la regla de la despesa per a l’exercici 2020, i previsiblement per al 2021, ha estat un primer pas en el camí de dotar als ajuntaments de les eines imprescindibles per afrontar el tancament del 2020 i fer un pressupost per al 2021 que haurà de tenir com a objectiu la recuperació econòmica de les famílies, els autònoms i les empreses. Un pressupost de resistència i a la vegada carregat d’optimisme perquè la ciutadania s’ho mereix.

Amb una previsió de menys ingressos corrents, hauran de ser les aportacions de l’Estat, la Generalitat i altres administracions supramunicipals les que dotin els ajuntaments dels recursos necessaris per acompanyar la ciutadania en un camí que es preveu dur.

L’endeutament , que a Montmeló, està molt lluny del que permet la Llei serà l’altra font de finançament a la que s’haurà de recórrer, arribat el cas i amb l’objectiu clar del manteniment de tots els serveis.