Montmelo

Editorial: Certeses en temps d’incertesa

Després del confinament per la pandèmia de la Covid-19 la paraula que millor defineix la situació en què ens trobem és incertesa. Una incertesa que abasta tots els aspectes de la nostra vida.

Mai la nostra societat havia viscut una situació semblant i és per això que moltes de les decisions que s'estan prenent es fan aplicant el principi de prova-error. L'experiència en situacions semblants és nul·la.

Un dels àmbits que més atenció ha suscitat d'ençà que es va decretar l'Estat d'Alarma, quan aquest es va acabar i quan s'ha posat la mirada en el futur, ha estat el de l'educació. I ho ha estat per raons diverses. La primera raó és la por que una generació i mitja perdi un temps cabdal en la seva preparació.

Altra raó és que el tancament de centres escolars i la inexistència d'un pla B per tal de poder oferir la mateixa qualitat formativa per mitjans electrònics pot fer més gran la bretxa social que sorgeix o s'accentua en totes les crisis econòmiques. La de la Covid-19, a més de sanitària, també és una crisi econòmica.

També preocupa que les mesures preses siguin efectives per evitar la propagació de la Covid-19. La competència municipal en matèria d'educació es limita al manteniment de les instal·lacions i poca cosa més.

Tot i això, com ja es va fer durant el confinament, el suport a la comunitat educativa és i serà total. Cessió d'espais, suport en temes de connectivitat i accés a equips informàtics, vigilància de la seguretat i higiene als centres i qualsevol altra qüestió que pugui sorgir trobarà en l'equip de govern el més ferm aliat i acompanyant.

L'inici de curs, atípic com pocs, no ha enregistrat cap incidència greu i ha permès comprovar que les mesures preses en matèria de distància, higiene i mascareta funcionen de manera satisfactòria. En finalitzar la primera setmana de classes el 98.4% de centres educatius tenen la totalitat dels seus grups en funcionament. Arreu Catalunya hi ha 111 grups confinats en 87 centres educatius.

Hi ha aspectes a millorar com ara les dotacions de professorat però de res serveix lamentar-se. El que cal fer és anar tothom a una. Pares, mares, professorat, alumnes, sanitaris i responsables polítics hem de sumar esforços per tal de ser més forts davant un virus que ha demostrat ser resistent i imprevisible.

Si ho fem així segur que ens en sortirem!

Lluis Esteban, Regidor d’Educació

• Crònica 36 - Setembre 2020 (català)
• Crónica 36 - Septiembre 2020 (castellano)