Montmelo

Montmelo
  • MIDA DEL TEXT   

02:22  |  26/06/2019

Data i hora oficial

El temps

LA INTEGRACIÓ URBANA DEL FERROCARRIL: 20 ANYS DE CAMÍ

  • Primera fase d’urbanització de la llosa del soterrament - Render vista aèria

    Primera fase d’urbanització de la llosa del soterrament - Render vista aèria

26/11/2018

Amb la imminent recepció de les obres corresponents a la 1a fase d’urbanització de la llosa del soterrament, és adequat fer un breu repàs al camí que hem recorregut per aconseguir cosir la “ferida” oberta per la línia fèrria des de l’any 1857.

 

L’oportunitat va sorgir l’any 1998 quan el Ministerio de Fomento va resoldre aprovar l’Estudi informatiu del projecte “Línea de Alta Velocidad Madrid – Zaragoza – Barcelona – Frontera Francesa. El mes de desembre del mateix any, el Ple de l’Ajuntament va presentar al·legacions a l’esmentat projecte, demanant que les vies que travessaven el nostre terme municipal i les del Tren d’Alta Velocitat estiguessin soterrades, comptant amb el suport de 1.661 veïns que van presentar al·legacions en el registre general de l’Ajuntament.

 

D’ençà d’aquell moment, l’Ajuntament va seguir formulant al·legacions a cada tràmit administratiu que era publicat per part del Ministeri de Fomento i del Gestor d'Infraestructures Ferroviàries, cercant estudis tècnics i ambientals, així com el suport d’altres municipis i entitats supramunicipals com el Consell Comarcal o la Generalitat de Catalunya.

 

El mes de maig de 2002, un grup d'entitats de caràcter social, cultural, esportiu, polític i juvenil varen constituir la Plataforma Cívica TGV-Montmeló per tal de, entre d'altres objectius, organitzar i vehicular la mobilització ciutadana a l'entorn de l'objectiu unitari de soterrament total. El 15 de desembre de 2002, unes 1000 persones surten al carrer per exigir al Ministeri de Foment que atengui la justa demanda de millora de la qualitat de vida que suposarà el soterrament de les vies al seu pas per Montmeló.

 

Fins que el dia 12 de desembre de 2005 es signa el primer document formal de compromís amb el municipi: el Protocol de Cooperació entre el Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Montmeló i ADIF, per a la integració urbana del ferrocarril en el nucli urbà de Montmeló. El somni, per fi, era més a prop.

 

Protocol 2005

En aquest acord s'establia la intenció de les parts pel que fa a la distribució del finançament de les obres, sense incloure els costos d'urbanització de la zona afectada pel soterrament, que no era objecte del protocol. Aquesta distribució va quedar reflectida de la manera següent:

 

ADIF finançaria, amb càrrec als seus pressupostos, el cost de les obres corresponents a la línia d'alta velocitat, i la superestructura i equipament de la nova estació soterrada. Així mateix, ADIF aportaria els terrenys de la seva titularitat situats al nucli urbà de Montmeló.

 

L'Ajuntament de Montmeló aportaria el finançament dels costos de soterrament de la línia d'ample ibèric i de l'obra civil de la nova estació, comptant per a això amb les plusvàlues econòmiques que havia de generar l'aprofitament urbanístic a la zona ferroviària objecte de l'actuació, fins a un import màxim de 18 milions d'euros. La Generalitat de Catalunya es comprometia a aportar l'excedent sobre els citats 18 milions d'euros de cost de les obres descrites en el paràgraf anterior, cas de produir-se.

 

Però el que era un acord que permetria complir l’objectiu d’integració de les vies, va topar amb una nova realitat derivada de la crisi econòmica que ha colpejat el nostre país. Amb la caiguda del preu de l’habitatge i la frenada de la construcció, deixava de ser viable el plantejament del protocol, pel que calia reformular-lo.

 

Addenda al protocol 2010

Després de reunions amb Presidència i amb el responsable d’Explotació, l’Ajuntament va treballar colze a colze amb el departament de Patrimoni d’Adif, per signar, el novembre de 2010, l'Addenda al Protocol de cooperació per a la integració urbana del ferrocarril  signat l'any 2005, de nou juntament amb el MIFO, la Generalitat de Catalunya i Adif, en què s'acordava proposar a la Comissió Bilateral Estat - Generalitat , el finançament de les obres de la part corresponent al Consistori i Generalitat. Aquest acord conjugava els interessos de l'Administració central, d'implantació d'una gran infraestructura d'àmbit internacional de gran repercussió en zona urbana, amb la integració i restitució d'una bretxa oberta pel centre de la població de més de 150 anys d'història com és la del ferrocarril.

 

L’addenda signada va permetre donar sortida a una situació molt compromesa, atès que els preceptes en els que es basava el protocol, la venda d’habitatge, es trobava en una profunda crisi.

 

Amb la signatura d’aquest document es va permetre que l’Ajuntament quedés exempt d’abonar els 18 milions d’euros a que l’obligava el protocol, així com la Generalitat de la seva part d’aportació, i va permetre que Adif es pogués rescabalar de la inversió feta a través dels pressupostos generals de l’Estat i de les plusvàlues generades pel sector PA18 quan s’escaigui.

 

Un cop les obres de construcció de la plataforma soterrada van arribar a la seva fi l’any 2013 i la línia de l’AV es va posar en servei, calia aplicar els compromisos de l’Addenda i instar a que ADIF dugués a terme la licitació de les obres d’integració. Perquè pogués existir una solució de continuïtat entre ambdues obres, la de soterrament i la d'integració, sempre es va considerar de vital importància donar sortida al finançament de les segones, d'acord amb els paràmetres de l'Adenda de 2010, procediment que, per les seves característiques i afectacions, es preveia llarg i complicat.

 

El mes de gener de 2018 es van iniciar les obres d’urbanització entre els carrers Lluis Companys i Av. Pompeu Fabra i, 10 mesos més tard estan apunt de finalitzar. En paral·lel, s’ha continuat mantenint els contactes amb Adif i l’aleshores Directora de Proyectos (avui la nova Presidenta d’ADIF). En reunió mantinguda el passat més de juliol, es va acordar el compromís per part de l’ens de dur a terme la licitació de les obres de forma immediata un cop el projecte estigués revisat i aprovat, amb la intenció d’iniciar l’execució de les obres el 2n semestre de 2019. 

 

Veiem doncs que el camí ha estat llarg i difícil. El Consistori s’ha trobat amb canvis continus en l’estructura organitzativa i d’interlocutors a l’ens ferroviari, fets que es van afegir a una forta crisi econòmica. Malgrat això, hem sabut aprofitar els recursos que hem tingut al nostre abast, sovint cercant complicitats al marge de colors polítics. 

 

Els diferents equips de govern que han tingut responsabilitat municipal durant aquests 20 anys, comptant amb el recolzament de tot un poble, han lluitat de valent per aconseguir una fita reservada a molts pocs municipis: la integració urbana del ferrocarril. Però a dia d’avui la feina encara no ha finalitzat. Un cop s’iniciïn les obres d’integració de la 2a fase, restarà pendent l’encàrrec del projecte executiu i les obres d’urbanització de la 3a fase. Els contactes ja han començat, però això ja és un nou capítol.



Data de modificació: 04/12/2018 12:09:02