Montmelo

EDITORIAL: Una fita històrica per a Montmeló

Quan el 22 de juliol del 1854 s'inaugurà la primera estació de tren de Montmeló a la línia ferroviària entre Barcelona i Granollers, el poble quedava dividit en dues meitats unides per un únic pont per al trànsit rodat. Durant 164 anys, l'església, el barri del Piquet o la Cucurny quedaven a un costat de la via i el Carrer Major, l'Ajuntament o les escoles, a l'altre.

Han estat vàries les generacions de montmelonins i montmelonines que han crescut i viscut tenint el pas dels trens per Montmeló com a escenari de la seva rutina. Trens i més trens, de passatgers i de mercaderies, de dia i de nit, que marcaven el compàs.

Aviat un nou espai sobre les vies del tren donarà nova centralitat al nostre poble i passarà a formar part, com una troballa llargament desitjada, de les nostres vides.

És moment, entre altres coses, d'agrair. Agrair a Manel Ramal i a Antoni Guil, els alcaldes que ho han fet possible amb innombrables esforços, negociacions i sacrificis. Agrair als diferents ministres i ministeris, consellers i conselleries que, de vegades de manera aspra i de vegades col·laborativa, han contribuït a aquesta consecució. Agrair a tots els regidors i regidores de govern o d'oposició que han servit el seu poble durant aquests anys. Agrair a la Plataforma Cívica pel Soterrament, que va aglutinar les voluntats i anhels pràcticament unànimes de tot un poble per reivindicar el soterrament de les vies. Agrair a les moltes entitats que amb els anys han reivindicat aquesta fita. Agrair a la ciutadania, per la comprensió i la paciència durant el llarg període d'obres fins a arribar al dia d'avui.

Amb la feina feta gràcies a tothom, ara és moment de donar la benvinguda a aquest nou espai a la vida cívica i ciutadana de Montmeló, també com una forma d'agrair i agrair-nos aquesta important fita.

Pere Rodríguez, Alcalde

Crònica 017 octubre 2018 en PDF