Montmelo

EDITORIAL: Integració urbana del soterrament... punt i seguit

El passat dilluns, Adif va fer entrega a l’Ajuntament del projecte constructiu de la segona fase de les obres d’integració urbana del soterrament.

Una segona fase que inclou les obres per a resoldre l’encontre de les parets de la llosa del túnel de la línia de rodalies amb el carrer de l’Estació vella, de la plaça de l’Escultor Josep Llimona i de la zona de darrera del pavelló, així com la solució urbanística per a la llosa de cobriment, entre el carrer de Pompeu Fabra i el final dels túnels que donen al riu Congost.

El projecte arriba quan la primera fase d’integració comença a prendre forma.

A partir d’ara, el tràmit d’aprovació per part de l’Ajuntament, ha de venir precedit per un detallat estudi i informe dels tècnics municipals i un procés d’informació i participació de la ciutadania.

La situació política i econòmica d’aquests anys no ha estat el millor dels escenaris per a tirar endavant projectes que necessitaven l’estreta col·laboració de totes les administracions. Tot i així Montmeló pot sentir-se afortunat, en relació a d’altres municipis, de tenir les vies fèrries soterrades, d’haver iniciat les obres d’integració urbana i que tot això s’hagi produït sense haver assumit cap despesa del pressupost municipal, ni esmerçar cap esforç, més enllà del sacrifici i les molèsties, que obres d’aquesta magnitud han comportat i comporten a la ciutadania, que no és poc.

Val la pena deturar-se un moment quan, a l’any 2010 la situació econòmica de crisi posava en risc l’execució del soterrament de les vies de rodalies, tal i com preveia el protocol signat a l’any 2005 i vam modificar el full de ruta per a fer possible el soterrament d’aquesta linia i vam signar una addenda a aquell protocol.

El protocol signat amb el Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i Adif a l’any 2005, preveia que el finançament de les obres del soterrament de les vies de rodalies havia d’anar a càrrec de la Generalitat, 38 milions d’euros i de l’Ajuntament de Montmeló, 18 milions d’euros, a canvi Adif cedia uns terrenys de la seva propietat, que sumats a uns terrenys de titularitat municipal, donaven lloc a una operació urbanística de grans dimensions per a fer front a aquests compromissos.

En aquell moment, algun grup polític va posar el crit al cel i va qüestionar aquell canvi de rumb, aferrant-se a l’operació urbanística, proclamant al temps que ens veníem el poble a Adif.

És evident que el camí que empreníem no era fàcil i que havia de comptar amb la voluntat de les administracions implicades, però difícil, per no dir impossible, era confiar-lo tot a una operació urbanística del tot qüestionable, sense viabilitat econòmica, faraònica en les dimensions, més de 800 habitatges, i del tot inassolible en un moment de forta crisi del sector immobiliari.

Des de l’Ajuntament hem de seguir teixint complicitats i gestionant urbanísticament aquest sector, per a que Adif i el Ministeri de Foment continuïn assumint els compromisos que es detallen a l’Addenda signada a l’any 2010, per a finalment fer realitat la restitució de la ferida oberta al mig del poble a l’any 1852.

Antoni Guil Román, Alcalde

• Crònica 11 en PDF