Montmelo

Les supertietes és l'obra de teatre infantil i juvenil que es podrà veure aquest diumenge, dia 20, a les 12:00 h a la Sala Polivalent. L'obra, guanyadora del premi del públic al millor espectacle de la Mostra d'Igualada 2016, explica amb contes, música i molt d'humor com la Queralt es converteix en una "supertieta" amb l'ajuda de les seves amigues Bàrbara i Magda.

La dramatúrgia és d'Anna Maria Ricart i es basa en el llibre Contes infantils contra tot pronòstic d'Empar Moliner,  d'on la companyia Les Bianches, integrada per l'actiu local Queralt Casasayas,  ha extret les petites històries que conformen l'espectacle. Aquests contes, guiats per un bon fil discursiu i tres bones actrius, han fet gaudir petits i grans. Els petits veuran  una obra on els mitjons parlen, un nen que es fa amic d'un fantasma, els homenets del semàfor juguen junts i les tietes són "supertietes". Els grans veuran una obra on els mitjons es destenyeixen, la por dels seus menuts desapareix amb una cançó, els semàfors s'espatllen quan plou i, això sí que no canvia, les tietes són "supertietes".

Amb Les supertietes "volíem ressaltar la figura de la tieta i la relació amb el seu nebot per sobre de la dels pares, tot amb un punt  d'humor esbojarrat i una mica gamberro però també amb un to nostàlgic", explica Queralt per a qui actuar a Montmeló "sempre té un component molt especial i emotiu perquè és el meu poble i significa retrobar-me amb els meus amics i familiars".

I és que la Queralt, una investigadora peculiar, rep la notícia que ha de ser tieta i comença a tremolar: i si al meu nebot no li agrado? I si no sé ser una "supertieta"? És per això que demana ajuda a les seves dues grans amigues, la Magda empresària de mitjons i la Bàrbara, àrbitre de futbol, que són tietes des de fa molt de temps. Voleu veure si se'n surt?

Sobre Queralt Casasayas

(Montmeló, 1984). És llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona. Als 11 anys comença la seva trajectòria com actriu a la companyia de teatre amateur Nyap que defineix com la seva millor escola. És als darrers anys de carrera que comença a treballar amb directors professionals i des d'aleshores no ha parat de pujar als escenaris.

"El teatre és la meva vida, és un ofici que es porta dintre, una obsessió sana que em permet entendre el món i les relacions humanes, sense emetre cap tipus de judici. Al mateix temps -continua Queralt- és una feina difícil on no existeixen les rutines i els projectes tenen una data de finalització. Has de confiar molt en tu mateixa per acabar fent realitat les teves il·lusions".

Entre les obres on ha treballat destaquen Espectros de H. Ibsen sota la direcció de Magda Puyo, Fora de joc de Sergi Belbel amb direcció de Cristina Clemente, Lástima que sea una puta! de John Ford amb direcció d'Anna Estrada i La Béte de David Hirson amb direcció de Sergi Belbel que han estat representades als teatres Maldà, Romea i Nacional de Catalunya.

A finals de 2012 crea la seva pròpia companyia Las Bianchis juntament amb Bàrbara Roig i Magda Puig, amb l'objectiu de fer un teatre per a tota la família, on els pares no acompanyin els nens al teatre sinó que ells també hi vagin a gaudir. Les supertietes és el segon espectacle de la companyia que continuarà girant pel territori català, almenys, fins al proper més de març.

A més, també hi col·labora amb altres companyies de la seva generació com Obskené, Pirates Teatre o La Ruta 40. En el camp de la docència, dóna classes de veu a l'Institut del Teatre. A hores d'ara ja està engrescada en un nou projecte del qual només ens ha pogut avançar que vindrà de la mà de la directora d'escena  Carme Portaceli, nomenada recentment directora del Teatro Español de Madrid, "que busca atraure un públic jove" i que es representarà al teatre Capítol a partir del mes d'abril.