Montmelo

Montmelo
  • MIDA DEL TEXT   

08:10  |  21/08/2019

Data i hora oficial

El temps

Els Mossos van advertir fa set mesos de la perillositat del pont entre Montmeló i Montornès

16/1/2009

Noticia publicada a El 9 Nou, divendres 16 de gener de 2009 (pàg. 3)

 

Els Mossos d’Esquadra de Trànsit havien advertit en un informe redactat el 28 de maig de l’any passat sobre la perillositat del pont sobre el riu Besòs entre Montornès i Montmeló, a la carretera BV-5156 on diumenge passat va morir una conductora de 38 anys, filla de Montmeló, en topar contra la barana de protecció i caure al riu des de quinze metres.

 

L’atestat policial es va fer, precisament, arran d’un altre accident que s’havia produït el 15 de maig i en el qual va quedar ferit greu un veí de Montornès de 35 anys. Segons l’informe, al qual ha tingut accés El 9 Nou, una de les causes indirectes de l’accident és que la tanca de protecció no era adequada. “La tanca metàl·lica-barana de vuit centímetres i un metre d’alçada es mostra totalment ineficaç per aturar o esmorteir un possible xoc de qualsevol turisme o vehicle de quatre rodes o més que hi pugui col·lidir sense que aquesta cedeixi fàcilment. Donades les condicions del seu entorn, amb una caiguda al buit de més de 15 metres d’alçada sense cap altre protecció que l’esmentada tanca, la seva feblesa, fàcilment constatada pels agents durant la inspecció ocular, o l’absència d’un element de retenció o contenció adient a les característiques de l’esmentat entorn, ha agreujat considerablement les conseqüències de l’accident de trànsit”, diu l’informe. Els Mossos consideren, però, que la causa directa va ser la velocitat inadequada que va fer que el vehicle derrapés i topés contra la tanca.

 

L’informe forma part de la documentació que un advocat contractat per la família del jove ferit va incloure en una denúncia penal presentada al novembre de l’any passat contra diversos càrrecs de l’Àrea de Vies Locals de la Diputació, de la qual depèn la carretera. El jutjat d’Instrucció número 2 de Granollers, però, la va arxivar i ara està pendent d’una apel·lació. Segons el mateix advocat les baranes del pont no compleixen la normativa actual de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat sobre sistemes de contenció de vehicles en ponts i viaductes.

 

 

LA DIPUTACIÓ HI POSARÀ TANQUES DE FORMIGÓ AQUEST DILLUNS

 

El segon accident en poc més de mig any ha fet reaccionar la Diputació. El gerent de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de l’ens provincial, Vicenç Izquierdo, ha anunciat que dilluns de la setmana vinent es començaran a instal·lar proteccions de formigó a les dues bandes del pont. La calçada passarà de 7,2 a 6,70 metres d’amplada, però permetrà encara el doble sentit de circulació.

 

Izquierdo diu que en aquest moment s’està redactant un projecte constructiu per reformar el pont i dotar-lo de les mesures de seguretat. Calcula que tot el procés, incloses la redacció, la licitació i la construcció, durarà uns vint mesos.

 

El responsable de la Diputació admet que no es va actuar abans perquè en el mig segle de vida que té el pont mai s’havien produït accidents similars. Diu que en el moment en què es va instal·lar, la barana complia les normes de seguretat, i que la Diputació té un programa de substitució de tanques que es va aplicant. “Tenim uns 500 ponts a la xarxa viària i alguns tenen encara les baranes originals, però prioritzem els llocs on considerem que hi ha més risc”. El criteri és actuar abans en els ponts que passen per sobre d’altres infraestructures viàries, com carreteres o línies de ferrocarril.

 

 

DEU DIES ENTRE LA VIDA I LA MORT

 

David Ciurans, un informàtic de 35 anys de Montornès, va estar deu dies entre la vida i la mort a l’UCI de l’Hospital de la Vall d’Hebron. El 15 de maig, quan anava a l’estació de tren de Montmeló per anar a la feina va perdre el control del cotxe, va trencar la tanca de protecció i va caure al riu. Va patir greus lesions a la columna i a la pelvis. Es va estar 11 dies a l’UCI i els metges no donaven esperances a la família. En sortir de l’UCI va estar ingressat més de dos mesos a l’Asepeyo de Sant Cugat. Fa tot just una setmana que s’ha reincorporat a la feina, però encara segueix en tractament mèdic i no sap del cert quines seqüeles li quedaran. El seu pare, Joan Ciurans no pot reprimir un sentiment de culpa. “Si llavors ens haguéssim mogut potser l’accident de diumenge no hauria passat”, diu.

 

 

ELS ALCALDES RECLAMEN LA MILLORA DEL PONT DES DE FA DOS ANYS

 

L’alcalde de Montornès, Daniel Cortés (PSC) mostrava aquesta setmana la seva “indignació” pel fet que no s’hagi pres cap mesura per reduir la perillositat del pont sobre el Besòs, ni tant sols després de l’accident del mes de maig. De fet, tant ell com l’alcalde de Montmeló, Manuel Ramal (PSC), fa dos anys que reclamen que la Diputació reformi el viaducte.

 

Els ajuntaments havien expressat la seva voluntat que el pont es pogués reformar coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva construcció, que es compleix aquest any. Les demandes municipals es van intensificar arran de l’accident del maig. Ramal diu que el 29 de maig van enviar una carta a la Diputació i un dossier amb fotos del primer accident. Afegeix que hi va haver nous contactes telefònics i per correu electrònic els dies 10 i 13 d’octubre i 12 i 19 de novembre i que els dos alcaldes li ho van exposar personalment al president de la Diputació, Antoni Fogué, coincidint amb la seva presa de possessió.

 

L’alcalde de Montornès justifica, per la seva banda, que els ajuntaments no hagin pres cap mesura. “Sense el permís de la Diputació no es pot ni repintar un pas de vianants”, diu Cortés.

 

 

UNA CARTA PREMONITÒRIA

 

“Quants més hi hauran de caure per fer-hi res?”. La pregunta se la feia David Ciurans, la víctima de l’accident del maig, en una carta que va enviar als ajuntaments de Montmeló i Montornès el dia 3 de juliol de l’any passat. “Atès que a dia d’avui no s’ha fet res més que unes tristes soldadures a la barana, si ningú no en diu res, probablement no es farà res i potser caldrà lamentar més desgràcies”, afegia. La carta, que els dos alcaldes afirmen desconèixer, tot i que té el corresponent registre d’entrada municipal, va resultar fatalment premonitòria.