Montmelo

Montmelo
  • MIDA DEL TEXT   

01:06  |  06/05/2021

Data i hora oficial

El temps

Residus

Malbaratament alimentari

 

El malbaratament alimentari són aquells aliments que, tot i ser segurs i nutritius per a les persones, es descarten o es destinen a usos diferents de l'alimentació humana o animal al llarg de tota la cadena alimentària. Quan els aliments romanen a l'explotació agrària i es reincorporen al sòl o són compostats in-situ parlem de pèrdues alimentàries.

El malbaratament alimentari fa referència a aquells aliments que, tot i ser segurs i nutritius per a ser ingerits pels éssers humans, per diversos motius, es descarten o s'apliquen per a usos diferents de l'alimentació humana o animal al llarg de tota la cadena alimentària. Així mateix, si aquests aliments es queden a l'explotació agrària i són reincorporats al sòl o bé utilitzats per a fer compostatge in-situ es consideren pèrdues alimentàries.

Amb la voluntat d'avançar en la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i en l'aprofitament dels aliments, les agendes internacionals, nacionals i locals incorporen estratègies i actuacions diverses. Aquestes mesures estan impulsades per diferents agents de la cadena alimentària com són el sector primari, la indústria agroalimentària, la distribució i la comercialització, el sector de la restauració, les entitats socials, les administracions i els mateixos consumidors i consumidores.

 

  • Pesa i pensa: Projecte per reduir els residus alimentaris als menjadors escolars i sensibilitzar de la problemàtica del malbaratament alimentari.

 

 


 

Recollida de trastos vells

 

Quin tipus d’objectes es recullen?

  • Tots aquells dels quals ens vulguem desfer i els que no puguem portar a la deixalleria: sofàs, portes, mobles, cadires
  • També podem utilitzar-lo per desfer-nos d'elements més petits, com caixes i llistons de fusta, persianes o joguines trencades....

 

Recordem que:

  • El servei de recollida de trastos vells i voluminosos és exclusiu per a particulars.
  • Els mobles i/o trastos els hem de deixar al lloc acordat, evitant ocupar la vorera, entre diumenge al vespre i dilluns abans de les 8 h.
  • hem de comunicar-ho al tel. 93 870 87 53, (Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental) com a molt tard el dijous abans de les 17 h.
  • Deixar els trastos o mobles vells a la via pública sense previ avís, comporta molèsties i pot ser motiu de sanció.
  • També podem portar els trastos vells, voluminosos i restes, a la deixalleria.

 

Truca al:

  • 93 870 87 53 - Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental
  • Dijous abans de les 17 h.

 

 


 

Materials de rebuig i resta, al contenidor gris

 

La fracció resta o rebuig inclou tots els residus que no s'han recollit de manera selectiva. Aquests residus es duen als ecoparcs, on mitjançant diversos processos se separen el paper/cartró, els envasos, el vidre i altres materials, per incorporar-los a la cadena de reciclatge. Els residus que no poden ser reciclats han d'anar als abocadors o han de ser incinerats. L'idoni és que aquests tractaments finalistes serveixin únicament per als residus que no es poden reutilitzar o reciclar, però les limitacions de la recollida i dels tractaments existents fan que aquestes infraestructures siguin necessàries.

  • El que s'hi pot llençar: burilles, compreses, bolquers, restes d'escombrar, cotó, cabells, bolígrafs i llapis usats, excrements d'animals.
  • El que no s'hi pot llençar: bosses d'infusió, paper de cuina brut d'oli i restes de menjar (closques d'ou o de marisc, etc.), que van al contenidor marró. Restes de fusta, CD, envasos que contenen materials tòxics i perillosos o roba, que van a la deixalleria.

 

 

 


 

Residus orgànics, al contenidor marró


Són residus de matèria orgànica les substàncies d'origen vegetal i/o animal susceptibles de degradar-se biològicament, com les restes de menjar i de jardineria. És una fracció de residus molt rellevant, ja que constitueix la tercera part dels residus que generem a la nostra llar.Els residus de matèria orgànica i les restes de poda municipal es duen als ecoparcs, on es converteixen en compost i en biogàs. La fracció orgànica de més qualitat s'utilitza per obtenir compost, que es pot fer servir com a adob orgànic en l'agricultura i la jardineria o com a estructurador de sòlids per restaurar espais degradats. L'altra part de la fracció orgànica s'utilitza per generar biogàs, una energia renovable que permet produir electricitat.

  • El que s'hi pot llençar: restes de carn, peix, pa, fruita, verdura, marisc i fruita seca, closques d'ou, taps de suro, bosses d'infusió, marro del cafè, paper de cuina i tovallons tacats d'oli, restes de jardineria, etc.
  • El que no s'hi pot llençar: restes d'escombrar, cabells, bolquers i excrements d'animals, que van al contenidor gris. Paper i cartró, que van al contenidor blau.
  • Què se’n fa dels residus de la matèria orgànica? Compost i biogás.

 

 

 


 

Envasos de plàstic, brics i llaunes, al contenidor groc

 

Els envasos es porten a les plantes de triatge, on se separen els diferents materials mitjançant la combinació de tècniques òptiques, mecàniques i manuals.


Amb els brics es fabriquen bosses de paper, làmines d'alumini o cartró, taulons d'aglomerat, cartró per a envasos, paper de cuina, etc. Les llaunes d'acer es fonen per ser utilitzades en el sector de l'automòbil. Amb les llaunes d'alumini es fan bicicletes, electrodomèstics, cargols, etc., i amb els envasos de plàstic es fabriquen bosses de plàstic, mobiliari urbà, senyalització, roba, caixes o altres envasos per a usos no alimentaris (lleixiu, detergents, etc.).

  • El que s'hi pot llençar: envasos de plàstic (garrafes d'aigua, bosses de plàstic, envasos de iogurt, etc.), llaunes de begudes i conserves , brics, xapes i tapes de metall, paper d'alumini i film transparent, safates de porexpan...
  • El que no s'hi pot llençar: joguines, mànegues de regar, tubs, materials com cintes de vídeo i CD, i envasos de productes perillosos (com dissolvents o pintures).
  • Què se’n fa dels residus dels envasos lleugers? Mobiliari urbà, roba, etc.

 

 

 


  

Paper i cartró, al contenidor blau

 

El paper i el cartró es porten a les plantes de reciclatge, on es converteixen en grans bales de paper triturat. Aquestes bales es posen en remull per obtenir pasta de paper, que es cola per filtrar-ne els materials fèrrics. La pasta resultant s'asseca, es planxa i se'n fan bobines, que es distribueixen a les fàbriques papereres, on s'utilitzen per fer noves capses, paper d'embalatge, sacs per a la construcció, objectes de papereria i, fins i tot, paper higiènic.

  • El que s'hi pot llençar: envasos i caixes de cartró, diaris, revistes, llibretes sense espiral metàl·lica, sobres, bosses de paper, folis, paper de regal, etc.
  • El que no s'hi pot llençar: paper i material brut, com ara tovallons de paper o paper de cuina tacats d'oli, que van al contenidor marró. Els brics i el paper d'alumini van al contenidor groc. 
  • Què se’n fa dels residus del paper i cartró? Noves capses de cartró, diaris, etc.

 

 

 


  

El vidre, al contenidor verd

 

El vidre recollit selectivament es duu a la planta de reciclatge, on es neteja, se n'extreuen els materials fèrrics amb uns imants i es tritura fins a convertir-lo en pols (vidre seleccionat, net i mòlt), cosa que permet fabricar envasos de vidre exactament iguals que els originals per fer ampolles, pots, bombetes, etc.

  • El que s'hi pot llençar: envasos i ampolles de vidre.
  • El que no s'hi pot llençar: vasos trencats, vidres plans, miralls, restes de ceràmica, plats, bombetes, fluorescents, etc., que s'han de dur a la deixalleria.
  • Què se’n fa dels residus dels envasos de vidre? Noves ampolles de vidre

 

 

 

 


  

Els residus invisibles

 

Carteles contra la violencia de género

Sabíeu que per fabricar un telèfon intel·ligent de menys de 200 grams i incloure un petit paquet, es produeixen uns 86 quilograms de residu? El que veieu no és sempre el veritable pes.

 

Els "Residus invisibles" són la gran quantitat de residus generats durant el procés de fabricació dels productes. Una gran part dels residus invisibles no es poden reciclar i acaben en abocadors i incineradores. Juntament amb la petjada de residus, hi ha també l’impacte generat pel CO2 i un cost carregós per al clima.

 

Per a una producció i consum sostenibles, els productes han de tenir una vida útil més llarga, ser més fàcils de reparar i reciclar i, en definitiva, ser completament no tòxics el dia que es reciclen. L’augment de la vida útil del producte redueix la necessitat de nova producció i per tant la quantitat de residus produïts a través de la fabricació.

 


 


 



Data de modificació: 03/12/2020 14:47:46