Montmelo

Montmelo
  • MIDA DEL TEXT   

13:25  |  25/09/2018

Data i hora oficial

El temps

Montmeló ret de nou homenatge a la figura d'Ernest Lluch

  • Monument en homenatge a Ernest Lluch a Montmeló

    Monument en homenatge a Ernest Lluch a Montmeló

16/11/2014

Amb motiu de la commemoració del catorzè aniversari de la mort del reconegut polític Ernest Lluch, es realitzarà aquest divendres 21 de novembre un homenatge popular, a la plaça que porta el seu nom i sota el monument en la seva memòria. Aquesta activitat és una iniciativa veïnal i popular que es ve realitzant anualment i que pretén recordar la figura insubstituïble del personatge públic d'Ernest Lluch. Es realitzaran lectures d'homenatge il els assistents podran fer la seva ofrena particular al monument en honor a Ernest Lluch que fa 11 anys que es va erigir en la seva memòria. Emplacem als veïns i veïnes de Montmeló a assistir a aquesta activitat popular, que demostra un cop més el record i l'empremta que va deixar la persona d'Ernest Lluch a la vida social i política.

 

Ernest Lluch, una vida truncada

Ernest Lluch va néixer a Vilassar de Mar, Barcelona, el 21 de gener de 1937. Llicenciat en Ciències Polítiques i Econòmiques per la Universitat de Barcelona, va ser professor ajudant de Fabián Estapé a la càtedra de Política Econòmica d'aquesta universitat fins a 1966, any què va ser expulsat juntament amb seixanta-nou professors, per donar suport al Sindicat Democràtic d'Estudiants. Va marxar a París per ampliar estudis a la Universitat de la Sorbona.

El 1970 s'incorpora com a professor agregat d'Història de les Doctrines Econòmiques a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de València, en obtenir la plaça de catedràtic per oposició el 1974. Durant la dictadura va ser detingut en diverses ocasions per la seva activitat antifranquista. En les primeres eleccions democràtiques, el 15 de juny de 1977, va ser elegit diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per Girona i reelegit per la circumscripció de Barcelona en 1979, 1982 i 1986.

Des d'abril de 1980 va ser portaveu del grup dels socialistes catalans al Congrés, càrrec del que va dimitir al desembre de 1981, al negar-se a presentar les esmenes del PSC al projecte de llei orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA).

Ministre de Sanitat i Consum en el primer gabinet de Felipe González (desembre de 1982 - juny de 1986), durant l'execució del seu càrrec es va enfrontar als sectors més conservadors del món sanitari, universalitzar l'assistència sanitària pública i gratuïta i va crear, per primera vegada a Espanya, el departament dels drets del consumidor.

Al maig de 1986 va aprovar per oposició la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Va ser rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP) des de 1989 a 1995; durant el seu mandat Lluch va ampliar els seminaris -sobretot els relacionats amb l'economia i la sanitat -, va impulsar la rehabilitació del Palau de la Magdalena, seu principal de la UIMP, i va estendre la universitat per altres ciutats d'Espanya a més de Santander, com Sevilla, Conca o València.

Després d'abandonar el rectorat, es va reincorporar a la seva càtedra a la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona.

Autor de diversos llibres sobre economia, relatius particularment a Catalunya. Entre ells destaquen: El pensament economic a Catalunya: 1760-1840; La via valenciana; L' economia del Baix Ebre, Economia crítica o Una perspectiva catalana.

Expert en la qüestió nacional catalana i valenciana, en els últims anys va centrar el seu interès a Euskadi, especialment per Donostia-Sant Sebastià, on estiuejava i tenia habitatge. Compartint la seva passió culer amb l'afecte per la Reial Societat.

Va estudiar a fons el problema basc i encara que sempre va mostrar fermesa davant dels violents era defensor de la negociació, buscant solucions polítiques a la resolució del terrorisme. Aquesta defensa vehement del diàleg li va costar la vida. El 21 de novembre del 2000, quan tornava d'impartir les classes a la universitat , va ser assassinat per un comando d'ETA al garatge del seu domicili a Barcelona. La banda terrorista va truncar les seves ganes de viure, que com feia broma pocs dies abans, desitjava perllongar fins als 104 anys.

Ernest Lluch, encara economista de formació, va ser un home polifacètic: intel·lectual, polític , professor, escriptor, investigador, diputat, ministre, rector. Va col·laborar amb nombrosos mitjans de comunicació, tant escrits com radiofònics, on era molt popular per la seva erudició, la fermesa de les seves idees i una curiositat inesgotable per totes les facetes de la vida.

 

Font: lavanguardia.com



Data de modificació: 17/11/2014 08:45:35